Llum i esperança per a la lluita contra la pobresa energètica
Gràcies a la jornada organitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres el passat 8 d’octubre, on van assistir una cinquantena de persones, s’han endreçat els conceptes lligats a la pobresa energètica, s’ha mostrat que és una problemàtica estesa arreu d’Europa i s’han exposat algunes mesures aplicades per combatre-la.
La Unió Europea tracta l’energia com un bé de consum, i no com un dret com fa amb l’aigua, i això marca una diferència abismal a l’hora de protegir els consumidors vulnerables. Diversos països defineixen que una llar es troba en situació de risc de patir pobresa energètica quan gasta en energia més del 10% dels seus ingressos. Arran de la crisi econòmica i la pujada dels preus de l’energia, els casos de pobresa energètica s’han disparat significativament, especialment als països de l’est i el sud d’Europa. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 30% de les morts prematures a l’hivern en països temperats es atribuïble a la pobresa energètica. Tot i que els experts manifesten que no s’elaboren estadístiques pròpiament d’aquest aspecte, en base a dades de condicions de vida d’Eurostat, la Asociación de Ciencias Ambientales calcula que el 2012 el 17% de la població espanyola es trobava en risc de patir pobresa energètica, ja que destinaven més del 10% dels ingressos a les factures energètiques. L’estat espanyol reporta anualment el nombre de casos de pobresa energètica com el nombre de contractes elèctrics acollits al bo social, deixant molts casos fora del còmput. Els ponents remarcaven que la pobresa energètica no només depèn dels ingressos sinó també del preu de l’energia, dels costos de les millores energètiques necessàries per poder tenir una llar mínimament confortable i de la priorització de les despeses. Per això reclamaven, com a mínim, la tarificació de l’energia per trams, de manera que qui més consumeixi més pagui.
Encara hi ha molt per fer, i els altres països europeus es troben en un punt semblant. Tot i existir tarifes socials i algunes ajudes, en particular les d’hivern, alguns països com Gran Bretanya o Bèlgica disposen de l’anomenat comptador de prepagament. Aquest comptador s’instal·la a les famílies que no poden pagar els subministraments, de manera que quan posen diners al comptador una part serveix per eixugar el deute. A Grècia la situació és força crítica i la pujada d’impostos energètics fa trontollar la qualitat de vida de la ciutadania. En canvi a França la Llei de transició energètica (Llei 2015-992, del 17 d’agost) obliga a les companyies a no fer talls de subministrament.
L’associació belga Samenlevingsopbouw ha aconseguit un conveni amb un fabricant d’electrodomèstics d’elevada eficiència per als afectats. Aquesta empresa els ven els equips a un preu inferior que el de mercat i amb una garantia de 7 anys, així el fabricant obre un nou nínxol de mercat i els afectats obtenen electrodomèstics de més altes prestacions i qualitat. D’altra banda, a França, l’associació Eau bien commun Auvergne Rhône Alpes va aconseguir que la seva proposta de prohibir a les empreses realitzar talls d’aigua fos inclosa a tots els programes electorals i que, finalment, s’acabés convertint en llei. A més a més, l’associació Switched on London es planteja fer una comercialitzadora pública, democràtica i sense ànim lucre que pugui inspirar altres ciutats angleses.
Catalunya ja fa temps que treballa per millorar les condicions de les llars que pateixen pobresa energètica. Pel que fa a la regulació, i gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular sorgida dels moviments socials, es troba en vigor la Llei 24/2015, del 29 de juliol i el seu principi de precaució, que obliga a les empreses a verificar amb serveis socials l’estat de la llar abans d’aplicar el tall de subministrament. A més, alguns ajuntaments com Rubí, Sabadell o Barcelona disposen de programes específics contra la pobresa energètica i algunes comercialitzadores, com Som Energia, han anunciat que no exigiran el cobrament de les factures als socis que es trobin en cas de pobresa energètica durant un període màxim d’un any i que oferiran formació als afectats i als tècnics municipals. Finalment, l’Aliança contra la Pobresa Energètica segueix treballant per a què l’aplicació de la llei 24/2015 sigui efectiva a tot el territori català.
En definitiva, les jornades han deixat clar que la pobresa energètica és un tema actual que afecta a una part significativa de la ciutadania i que s’hi ha de seguir treballant. Durant els propers anys se’n sentirà a parlar a tot Europa.
Article publicat al blog de l’Estudi Ramon Folch
Elisa Linares.