Tres passos per a l’estalvi energètic i l’optimització de la potència contractada

Aquest text vol ser una guia d’accions relativament econòmiques encaminades a la millora de l’eficiència energètica a les llars i ha estat pensada especialment per a les llars més vulnerables. S’ha presentat a tallers destinats a personal d’administracions públiques i entitats socials que treballen amb famílies amb dificultats per a pagar els subministraments energètics. Per aquest motiu, l’objectiu és transmetre com reduir el cost energètic sense descartar opcions que impliquen l’ús d’energia fòssil com el gas, malgrat no ser ambientalment la millor opció.

1- AÏLLAMENT I VENTILACIÓ

El confort es defineix com les condicions materials necessàries per al benestar i la comoditat. La temperatura de confort és diferent en l’hivern, 20ºC – 21ºC, i a l’estiu 26ºC.

Les desviacions en aquests paràmetres es paguen cars doncs es considera que cada grau de més suposa un increment del 7% en el consum energètic per calefacció.

El primer objectiu per mantenir una llar a una temperatura de confort és la de poder regular els intercanvis d’energia a través dels tancaments (portes i finestres) com de l’envolvent (parets, sòls i sostres). Durant molts d’anys la tècnica constructiva a les Illes ha deixat molt a desitjar quant a la instal·lació d’aïllaments el que provoca que una bona part del parc d’habitatges tinguin seriosos problemes per mantenir certs nivells de confort sense haver d’efectuar grans consums energètics.

Per corregir això enumerem diverses tècniques:

PORTES I FINESTRES

• Comprovar el bon estat de les juntes tipus » burletes» a les portes i finestres. En les oscil·lants és fàcil reposar-les amb materials barats i accessibles a les ferreteries. Les portes i finestres corredisses solen ser més difícils de reparar. En cas que aquestes tinguin més d’una fulla, una solució d’urgència pot ser condemnar totes les fulles menys la que utilitzarem com a pas o per a ventilació utilitzant materials econòmics (paper de diari, trossos de tela, cinta adhesiva…) per a l’aïllament dels rails. La fulla mòbil pot ser mínimament aïllada amb una simple tovallola en terra que s’adossarà a la porta una vegada tancada.
• Cobrir superfícies metàl·liques i vidriades aferrant capes de materials tan econòmics com el cartró o planxes de fusta contraxapada de 3 o 5 mm. Cal tenir en compte que qualsevol marc metàl·lic i vidres simples d’una porta o finestra són eficaços transmissors d’energia, la qual cosa provoca que a través d’aquestes superfícies la temperatura interior de l’habitatge s’iguali amb l’exterior. Si defora fa fred i l’habitatge està calent, a través d’aquests materials tindrem una fugida constant d’energia. A l’estiu, evidentment, també es donarà aquesta transmissió però en sentit contrari. Els límits a aquesta intervenció seran la instal·lació d’aquests materials als vidres de manera que funcionin com una persiana o com un element de posar i treure per poder aprofitar la insolació i il·luminació natural quan sigui necessària. L’altre punt a tenir en compte és el de la seguretat ja que són materials molt inflamables. Una altra solució una mica més cara però també més efectiva és la instal·lació d’una segona finestra en el mateix buit enfrontada a l’original que farà els mateixos efectes, aproximadament, que una finestra de doble vidre.

CORTINES I CATIFES

• L’ús de cortines no es limita al cobriment de portes i finestres, sinó que es recomana emprar-les també a les parets. Especialment a les més exposades com les d’habitacions en contacte directe amb l’exterior. Aquesta segona capa esmorteirà la transmissió d’energia a través de les parets, portes i finestres.
• El més recomanable seria instal·lar cortines a l’interior durant l’hivern i a l’exterior durant l’estiu encara que, evidentment, això no sempre serà possible.

VENTILACIÓ

• La ventilació és molt important a les llars ja que col·labora en la reposició d’aire «nou» i evita l’aparició de fongs i àcars. No podem prescindir d’ella i es recomana ventilar les habitacions durant un mínim de mitja hora.
• A l’hivern, per fer-ho amb les mínimes pèrdues de temperatura, es farà durant les hores més càlides i sense sobrepassar la mitja hora si el dia és especialment humit (ja aquesta humitat entrarà dedins i després l’haurem d’escalfar a l’hora de climatitzar).
• A l’estiu, en canvi, es farà durant les hores més fresques (nit) i es podrà estendre inclús durant tota la nit ja que servirà per refrescar la casa. Una vegada refrescada s’intentarà mantenir-la tancada i ombrejada amb les persianes fins que hagin passat les hores més caloroses, quan s’obriran per començar el període de ventilació i refrigeració.

PERSIANES

• Les persianes són un element molt apropiat al clima mediterrani. Redueixen la insolació sobre les finestres, el que impedeix que s’escalfi l’interior de l’habitatge, i ens permeten la ventilació i la regulació de la il·luminació natural.
• El tipus de persiana alacantina enrotllable penjada del sostre és ideal per ombrejar balconades i galeries amb orientacions sud-est, sud-oest.
• El tipus de persiana enrotllable de cinta, quan està tancada, és una autèntica barrera que dóna una segona pell als vidres de les finestres; tant per combatre la insolació a l’estiu com el fred a l’hivern. Per contra la falta d’aïllament al calaix superior que recull les lames ho converteix en un punt de fugida de calor molt important. És molt convenient, i molt fàcil de fer, aïllar aquest calaix folrant-ho de porexpan, o algun altre material similar.

Una vegada controlades les fuites d’energia, analitzarem quina font energètica hauríem d’emprar i per què.

2- ELECTRICITAT O GAS?

Com a norma general:

• L’electricitat s’emprarà per a la il·luminació i alimentació de motors i compressors com, per exemple, la rentadora, la nevera o els petits electrodomèstics.
• El gas s’emprarà per escalfar, per exemple: a la cuina, al forn, a la calefacció o a l’ACS. S’ha de tenir en compte que el gas ciutat té terme de potència, es paga un fix sense consumir, mentre que el butà no.

L’ús d’electricitat per produir calor és altament ineficient. A més, l’ús simultani de diversos electrodomèstics obliga a mantenir altes potències contractades i al pagament dels corresponents termes de potència.

En cas de no poder substituir els electrodomèstics existents podem tenir en compte alguns consells:

• Termo elèctric: no deixar-ho sempre endollat. Es pot col·locar un temporitzador programable a l’endoll si els hàbits d’ús són rutinaris (per exemple, si ens dutxem sempre a la mateixa hora).
• Termo de gas butà: malgrat permet escalfar estrictament el que es consumeix, s’ha de tenir present que els pilots de flama tenen un consum estimat de uns 50 €/any, pel que és aconsellable apagar-los en els períodes que no s’utilitzin.
• Plaques vitroceràmiques i forns elèctrics: si no es poden substituir per gas butà, s’ha d’intentar aprofitar la calor romanent al final de les coccions.

En qualsevol cas, insistim en que la substitució del termo, la cuina i el forn elèctrics per uns de gas butà permet una ràpida amortització de la inversió per 3 motius:

1. El preu de les instal·lacions de butà no són excessivament elevades.
2. El rendiment per unitat d’energia consumida és bastant més alt que el de l’electricitat, el que suposa estalviar energia i diners.
3. I el més important, possiblement ens permeti reduir la nostra potència elèctrica contractada i, per tant, reduir la part fixa del rebut elèctric.

ALTRES HÀBITS PER A LA REDUCCIÓ DEL CONSUM

• Cuinar amb les tapes de les olles posades.
• Cuinar amb olla a pressió.
• Vigilar l’estat de la gelera i el congelador. Revisar l’estat de les juntes de les portes i si per la seva antiguitat no són hermètiques canviar-les. Si no és possible canviar-les es poden instal·lar elements de subjecció per assegurar-ne el tancament. Cal controlar l’acumulació de gel i descongelar quan el seu espessor arribi a 0.5 cm. No s’han d’introduir aliments calents directament a la gelera i preveure la descongelació dels aliments a l’interior de la nevera. Hem de pensar que l’aire fred de l’interior de la gelera es comporta com un fluid i que quan s’obri aquest fred “ cau“ en terra i es perd.
• Substituir tota la il·luminació per tecnologia LED. Hem de sospitar d’un consum poc eficient de qualsevol punt de llum que desprengui calor excessiva i substituir-lo. Si el canvi es fa progressivament, en funció de les bombetes que es van trencant, deixar les més antigues en llocs de poc ús i les noves LED en els d’ús més intensiu.
• Rentaplats. Molts models permeten la connexió directa al circuit d’aigua calenta, amb el que es redueix el temps d’acció de la resistència elèctrica de l’aparell i el cicle de rentat.

3- QUÈ PUC FER PER OPTIMITZAR LA POTÈNCIA CONTRACTADA?

Una vegada optimitzat el consum arriba el moment d’ajustar la potència contractada a la realment necessària, és recomanable sobretot si s’ha passat d’aparells tèrmics elèctrics als de gas. Per fer-ho s’ha de:

• Comprovar que la potència contractada és la que realment necessitam i no superior. Cada Kw contractat de més suposarà un increment de la factura de 38.08 € + imposts/ any.
• Triar si fa falta una discriminació horària. Pot requerir la modificació de certs hàbits de consum (com horaris de rentaplats i rentadores) perquè sigui efectiva. Bàsicament es tracta de fer la major part de la despesa entre les 22.00h – 12.00h a l´hivern (i entre les 23.00h – 13.00h a l’estiu)

Per aquestes dues gestions s’haurà de fer un estudi per conèixer les pautes de consum de l’abonat. Les dades necessàries per a aquests estudis els pot proporcionar la comercialitzadora si el comptador està efectivament integrat en sistema de gestió remota a través d’un arxiu .csv.

Si el comptador no està integrat en el sistema de gestió remot, es pot fer mitjançant la instal·lació d’un dispositiu de mesura instantània de consum amb recol·lecció de dades. Aquests dispositius es connecten a la fase del quadre elèctric i van recopilant les dades de consum horari. La informació recollida es pot consultar mitjançant una aplicació que permet analitzar la corba de consum i decidir què fer en base a ella. Cal tenir en compte, que la instal·lació d’aquests dispositius pot requerir de la intervenció de personal amb certs coneixements tècnics.

Per conèixer la nostra potència contractada òptima també es pot consultar el nostre comptador intel·ligent on se’ns indica la potència màxima consumida en els últims tres mesos. Cal valorar si aquests tres mesos són representatius de la potència necessitada normalment. Aquest vídeo explica com fer-ho i com la tolerància del comptador, a una demanda de potència superior a la contractada, és major de la que en principi podríem pensar (Com és un vídeo del 2015 la informació que ofereix sobre el bo social actualment no és correcta).

COMUNITATS DE VEÏNS

És molt recomanable fer aquest exercici d’optimització a les comunitats de propietaris on per defecte es tenen contractats alts termes de potència, especialment a les tarifes 3.0.

A les comunitats de veïns on hi hagi un ascensor segur que es tindrà contractada una tarifa 3.0 (trifàsic). Aquesta tarifa es compon de tres trams horaris on cadascun té un terme que estableix la potència màxima que es pot utilitzar, de manera que si es supera aquest límit s’aplica un recàrrec. Resulta que els contractes normalment fixen la potència al màxim a les tres franges horàries quan això no és obligatori, ja que hi ha períodes del dia en que tanta potència pot ser no sigui necessària (i en cas de que es necessiti, no implica cap problema de subministrament sinó que simplement es factura amb el recàrrec esmentat).

Així, deixant el terme de potència al màxim en un sol dels trams es poden arribar a aconseguir estalvis, en casos comprovats, de fins al 40% anual.

Som Energia ofereix de forma gratuïta a les comunitats de veïns assessorament per determinar quines són les millors condicions de contractació de tarifa i potència (més informació aquí).