Des de la Universitat d’Alacant

Un cop més s’ha realitzat la trobada de Grups Locals, enguany a Sant Vicent del Raspeig. Cinc persones del grup de Sabadell hi han participat, fet que ens ha permès ser presents a totes les ponències i fer aportacions al recurrent debat sobre l’activitat i configuració dels grups locals.

La pregunta que ens fareu una vegada més és, què ha estat més rellevant? Com sempre és una resposta de mal explicitar perquè el programa inclou diversos punts punyents en el seu propi context. Tanmateix és de suposar que la crònica que segueix permet captar els va i ve més significatius del programa previst, amb el benentès que l’opinió exposada no deixa d’incloure una part personal subjectiva i mediatitzada per la vivència dels debats i com s’han desenvolupat les sessions.

Una primera síntesi seria que, una vegada més, els 22 grups procedents de diferents indrets de l’Estat, han fet palesa la preocupació generalitzada per fer avançar l’autonomia dels grups locals sense posar en risc jurídicament i econòmica el projecte global de Som Energia, però alhora cal aplicar amb urgència nous elements d’autonomia interna per no frenar el potencial de creixement que posen de manifest els grups ja consolidats, els quals es veuen abocats a buscar solucions, al marge de la Cooperativa, per donar sortida a les noves possibilitats de l’activisme a favor d’accelerar el canvi de model energètic.

De fet, les jornades han girat a l’entorn d’aquestes possibles solucions, amb propostes elaborades entre el Consell Rector (CR) i l’equip tècnic. Propostes que lògicament s’han de realitzar dins del marc legal, una de les dificultats rellevants, doncs sovint allò que és viu com a desitjable, la legislació ho limita o impedeix. En aquest sentit s’ha trobat a faltar la presència anunciada dels juristes del Col·lectiu Ronda, perquè, a pesar de la detallada exposició del seu informe, feta des del CR, no s’han pogut aclarir els dubtes que suscita el dictamen, ni quina és l’estratègia seguida per l’anàlisi de les possibilitats legals de cada opció. Seria desitjable per a futures exposicions lligar curt als assessors contractats per assegurar-ne la seva assistència, doncs ens haguéssim estalviat un debat recelós i carregat de dubtes, tot el contrari de l’objectiu d’incloure aquest punt a l’ordre del dia.

La sessions dinàmiques per definir els objectius prioritaris per avançar cap a l’autonomia dels grups han ocupat una bona part de les jornades. Tot i arrossegar el pressentiment que ja era la tercera trobada que “jugàvem” a definir propostes d’organització interna, val a dir que enguany el col·laborador extern per a dirigir la dinàmica de grups, sigui perquè ha aplicat una metodologia més idònia o perquè tothom ja té més definit allò que vol, n’ha extret conclusions més concises, que permetran al CR i a l’equip tècnic posar en marxa accions concretes que, a curt termini, esperem podran ser validades per la pràctica dels grups locals.

Precisament la presentació de la persona de l’equip tècnic dedicada específicament a l’atenció del grups locals (figura imprescindible ja definida en anteriors jornades), el programa d’actuació, el catàleg de recursos i els criteris per a la dotació econòmica dels grups, va ser una mostra de l’esforç fet des de la direcció de la cooperativa per avançar en l’enfortiment de la xarxa local. Ara, amb la informació, recursos i possibilitats a disposició dels grups locals l’agulla de la balança s’ha desplaçat cap a aquests últims. Assolim el repte! Ens toca mostrar fins on tenim realment capacitat i possibilitats de poder-los utilitzar en ares a tot allò que tothom desitja: implementar les energies verdes.

Llàstima que el pas donat en la dinamització dels grups locals no el poguéssim arrodonir amb el coneixement de l’anunciada eina “Decidim”. Se’ns van explicar algunes de les possibilitats que pot oferir aquest programari lliure, utilitzat en altres organitzacions, per damunt de la plataforma de comunicació actual. Però malauradament ens varem quedar només amb la introducció de la proposta, les paraules persuasives, no es disposava de cap vídeo de demostració, ni s’ha exercitat el suficient perquè la presentadora pogués respondre l’allau de preguntes que les expectatives de l’eina va suscitar. No dubtem de l’encert del programari escollit  però caldrà esperar una altra trobada per conèixer la seva bondat i poder opinar en conseqüència.

El temps se’ns va tirar a sobre i va obligar a encongir el programa del diumenge, però abans de finalitzar es va presentar el nou repte que, en caràcter experimental, afronta la Cooperativa: la compra col·lectiva per a realitzar instal·lacions d’autoproducció a les comarques del Vallès, feta segons paràmetres fixats pels grups locals, d’acord amb la idiosincràsia de cada territori, amb l’assessorament de l’equip tècnic i el suport financer tutelat per la Cooperativa. La intenció és que enginyeries localment pròximes, dirigeixin i vetllin l’execució de les instal·lacions, i sigui una experiència reproduïble des d’altres territoris. És doncs la posta en marxa d’una nova línia de treball, demanada en anteriors trobades, que sens dubte amplia la capacitat de decisió dels grups locals.

Un dia i mig intens que obliga a una acurada previsió d’infraestructura, menjar i allotjament. Amb aquesta logística el grup d’Alacant, ens ha fet sentir-nos còmodes i marxar satisfets de la curta estada a les dependències de la Universitat d’Alacant.

SRG