Des del grup local de Som Energia de Castelló ens volem adherir a la Carta oberta al Consell de Direcció de la Universitat Jaume I que ha redactat una plataforma formada per persones de tots els col·lectius de la universitat, per a demanar a l’UJI que la crisi climàtica i ecosocial es convertisca en una prioritat en tots els seus àmbits d’actuació. Us animem a adherir-vos-hi també, i a continuació reproduim la carta:
La salut dels ecosistemes, dels que totes les espècies, inclosa la humana, en depenem, s’està deteriorant més ràpidament que mai. Empitjoren tots els indicadors de l’estat global de la natura, i això es deu gairebé exclusivament a l’acció de l’ésser humà.
Aquestes són les principals conclusions de l’informe de l’IPBES [1] (Grup científic de l’ONU sobre biodiversitat) fet públic el passat 6 de maig de 2019, en el qual es comptabilitza en un milió el nombre d’espècies amenaçades pel cataclisme mediambiental [2].
Abans, el 7 d’octubre de 2018, l’IPCC [3] (Grup científic de l’ONU sobre canvi climàtic) mostrava que, fins i tot l’escenari més optimista, en què la temperatura del planeta augmentaria 1,5 graus centígrads (límit proposat en l’Acord de París, 2015), tindria conseqüències fatals per a la qualitat de vida de milions de persones [4].
Tots dos informes coincideixen, però, que no és massa tard. Per evitar majors nivells de degradació, de conseqüències catastròfiques, insisteixen que calen canvis transformadors sense precedents, ràpids i de gran abast en tots els àmbits; especialment en el model energètic, en l’agricultura, en la configuració de les ciutats, en el transport i en la indústria. Aquests canvis transformadors impliquen «una reorganització fonamental de tot el sistema a través de factors tecnològics, econòmics i socials, inclosos paradigmes, objectius i valors» [5].
Les Universitats, com a representants de la comunitat científica i principals agents de formació, i en el seu esperat paper com a portaveus informats de les futures generacions i de la resta d’espècies de la xarxa de vida, tenen la responsabilitat donar l’alarma davant la situació crítica que ens amenaça i de centrar-ne l’acció en treballar per transitar cap a estils de vida que respecten la justícia social, la complexitat i el benestar dels ecosistemes, i els límits del planeta.
Per contribuir a superar amb èxit aquest repte enorme, a la Universitat li correspon promoure un nou model de societat, més justa, igualitària, solidària i sostenible en tots els aspectes, a través de la investigació, l’educació, la transferència de coneixement, i l’exemple en la pròpia activitat.
Només una societat ben informada sobre la gravetat del deteriorament del planeta i sobre les conseqüències dels actes individuals i col·lectius, podrà prendre consciència i cooperar en la recerca de solucions per a cuidar i preservar el planeta que sustenta la nostra vida i la de la resta d’espècies.
La Universitat té la responsabilitat i l’obligació moral de ser referent i guia de la societat a la qual serveix, i no pot mantenir-se més temps allunyada de les evidències científiques. La societat humana no serà sostenible mentre la Universitat promoga insostenibilitat, ja siga per la inacció o per decisions que no incorporen una anàlisi de riscos integral.
Per això, i recordant els compromisos declarats per la Universitat Jaume I en el seu codi ètic [6] i en els seus estatuts [7], demanem al seu Consell de Direcció:
– Que declare l’existència de l’emergència climàtica i ecosistèmica que evidencia aclaparadorament la comunitat científica.
– Que reconega que s’ha d’actuar en tots els àmbits universitaris de forma prioritària, integral, contundent i immediata, per minimitzar les greus conseqüències previstes pels informes científics.
– Que cree una estructura d’alt nivell, dotada de pressupost i personal suficient, i participada per representants de tots els col·lectius de la Universitat, per afrontar col·laborativament aquesta crisi.
– Que aquest organisme participatiu elabore en el termini màxim d’un any un pla integral d’actuació davant l’emergència ecosistèmica i climàtica, amb objectius avaluables i alineats amb les recomanacions científiques.
L’objectiu d’aquestes peticions és que l’UJI es transforme abans de 2025 en una Universitat sostenible exemplar:
– Minimitzant-ne la petjada ambiental, d’acord amb la proposta de Petjada Ambiental promoguda per la Comissió Europea.
– Arribant a emissions netes zero de gasos efecte hivernacle, i una petjada hídrica equilibrada.
– Impulsant la justícia social i la diversitat en tota l’extensió, així com consolidant la igualtat de gènere.
La finalitat última d’aquestes peticions és que la cura del planeta, de les societats humanes i de la resta d’espècies vives es convertisca en la principal prioritat de l’UJI en tots els àmbits universitaris, i que servisca de laboratori vivent i d’exemple i guia a tota la ciutadania.
NOTES:
[1] https://www.ipbes.net/news/ipbes-global-assessment-preview
[2] https://elpais.com/sociedad/2019/05/06/actualidad/1557132880_458286.html
[3] https://archive.ipcc.ch/pdf/special-reports/sr15/sr15_spm_final.pdf
[4] https://elpais.com/sociedad/2018/10/07/actualidad/1538927816_045192.html
[5] https://www.ipbes.net/news/Media-Release-Global-Assessment
[6] Apartat 11.1: (https://documents.uji.es/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4cda12c5-5d2f-4f5d-8e50-58be43d01066/Codigo-etico-2017.pdf?guest=true)
[7] Article 4:
http://www.dogv.gva.es/va/disposicio-consolidada?signatura=009516/2010&idioma=va&L=2&url_lista=