Créixer en un món de pantalles

[También en: castellano]

Quan, en el marc de la crisi ecosocial que travessem i que està dibuixant el nostre futur en aquest món, encetem el meló de les telecomunicacions, ens poden assaltar moltes preguntes. Segurament molts d’aquests dubtes estan relacionats amb les nostres experiències de consum.

Com ens podem desconnectar de les pantalles i alhora estar connectades amb la gent?

Quins elements han de bastir el nostre ús dels mòbils i xarxes socials per a fer-lo més responsable, amb la nostra salut però també per contribuir a la transició ecosocial?

Com ho fem per, sense oblidar-nos de la nostra pràctica quotidiana, enfortir i estendre una mirada crítica cap al model de producció i distribució d’aparells electrònics?

I com acompanyem, aquelles persones que tenen infants i adolescents a càrrec, als menors a prendre consciència de l’impacte de les pantalles i a aconseguir-hi una relació més sana?

Aquest darrer interrogant, precisament, va ser el punt de partida del taller “Créixer en un món de pantalles”, dins de l’[esc]hola, que enguany hem organitzat juntament amb Som Mobilitat i Som Connexió. El van dinamitzar les expertes en el tema Cafè i Social Mèdia, i Mercè Botella, psicòloga, sòcia fundadora de Som Connexió i autora de les guies “Guia per a famílies cruels i malvades”, “Despantalla’m” i “Repte sense mòbil per a famílies”.

L’[esc]hola és un projecte de formació i trobada, i va tenir lloc el cap de setmana del 8 al 10 de novembre del 2024.

Els límits invisibles

Per abordar l’impacte en el planeta de l’ús dels mòbils -i la tecnologia en general-, les talleristes van posar sobre la taula dades, imatges, articles que abordaven diversos eixos. Assenyalaren fets com:

• Les tones de deixalles electròniques que sovint van a parar a països del Sud Global. Aquesta quantitat de residus, explicaven, a més de ser la “prova del consumisme desenfrenat”, tenen un fort impacte en el lloc on s’aboquen, “com el risc de toxicitat de la població per la contaminació de les aigües a causa dels metalls”. A tall d’exemple, una sola bateria de mòbil feta de níquel-cadmi, pot contaminar fins a 50.000 litres d’aigua.

• L’extracció dels minerals que es fan servir per a la fabricació de dispositius mòbils implica un gran impacte ambiental (erosió del sòl, contaminació de l’aigua i l’aire, necessaris per la vida) i l’explotació de les persones que hi treballen, sovint infants, en unes condicions inacceptables.

• El consum elèctric que precisen els servidors i centres de dades per funcionar, i la refrigeració necessària per compensar l’escalfor que emeten. Una xifra representativa, que ens proposaven per a fer-nos una idea, és la del consum energètic d’un gran centre de dades a EEUU, que  s’equipararia amb el de 80.000 llars.

Ús responsable

Però la fabricació, distribució i ús de la tecnologia digital, a part de l’impacte ambiental, genera un gran impacte social.

En concret la tecnologia mòbil, ha desplaçat els nostres hàbits i rutines, i s’ha posat al centre de les nostres vides. Ha esdevingut quasi un apèndix dels nostres cossos, fent-nos-en molt dependents. Sent infants i adolescents un grup de població especialment vulnerable.

Iris Roch i Mercè Botella són expertes en les propostes enfocades a aquest sector, i en atendre les preocupacions de les famílies al respecte, i asseguren que per mirar aquesta problemàtica a la cara i acompanyar els menors en un ús més saludable, és important que els adults posin consciència i es replantegin alguns hàbits.

Mesurar les hores de consum personal diari (excloent el context laboral) que en fem, cuidar i filtar més la gestió de la informació que consultem i els continguts que desem al mòbil, o fins i tot intentar tenir una perspectiva més crítica amb la relació que establim amb les grans empreses tecnològiques… són pràctiques que ens poden ajudar a ser més coherents quan vulguem posar límits a les criatures.

I pel que fa a l’acompanyament a menors en l’ús del mòbil, les dues talleristes van fer èmfasi en dues vessants:

• L’acompanyament individual i familiar, que té l’origen i el desplegament en els vincles interpersonals i en la criança i educació que transmetem a casa i en el dia a dia. A Som Connexió tenen molt present que és una tasca difícil, i que sovint ens fa sentir enfrontades amb la resta del món, o molt condicionades per l’entorn. Per això, els darrers anys han elaborat tres guies que volen donar consells i propostes per fer-ho més fàcil:

  • Per a criar sense pantalles dels 0 als 3 anys, la guia Despantalla’m:
    

  • Per a una incorporació progressiva del primer mòbil, La guia per a famílies cruels i malvades:
    

  • I fa poc han publicat el Repte sense mòbil per a famílies, que té el focus posat en l’adolescència i s’inspira en el No Phobe Challenge portat a terme pel professor d’institut Telmo Lazkano amb els seus alumnes de 4t curs de l’ESO.
    

• L’acompanyament social fa referència a totes aquelles pràctiques que fem des de l’àmbit educatiu formal, o que implica l’organització de més persones per a dur-les endavant. En aquest eix volem remarcar el paper de les famílies preocupades que han fet xarxes i plataformes per tot el territori, per demanar canvis tant en els centres educatius pel que fa a l’ús de les tecnologies digitals, i també han exigit canvis legals més restrictius amb els mòbils. Un exemple és la plataforma Adolescència lliure de mòbils, organitzades ja com a associació.

El repte pel futur

La necessitat imperant de deixar de pressionar els límits planetaris i el desig de recuperar agència en les nostres vides ens plantegen una tensió entre l’objectiu assumible de reduir el consum relacionat amb l’ús de les pantalles i la por de perdre accés a la informació i la comunicació digital que això ens podria dur.

Segons Iris Roch i Mercè Botella, resoldre-ho és possible, però cal posar-nos a traçar aquest camí, i caminar-lo. Cal focalitzar i prioritzar els hàbits que hem de canviar a escala social, mentre trobem maneres de traslladar aquest missatge de manera “seductora” al nostre entorn, perquè no sigui un camí que fa cadascú, individualment, sinó que esdevingui un repte col·lectiu.

Article basat en el text publicat per Iris Roch al web de Cafè i Social Media.