Escric aquestes línies de retorn de la VIII Trobada de Grups Locals de Som Energia, realitzada enguany a Barcelona a l’entorn natural de Vallvidrera. Així doncs, encara estic sota els efectes de la rellevància de l’esdeveniment, tant pel que fa el seu contingut, com pel nivell i la qualitat de l’organització.
Sense cap dubte Som Energia ha fet un salt qualitatiu organitzativament. Aquestes dues jornades, amb la participació d’un centenar de persones representant a una trentena de grups locals procedents de tot l’Estat, han mostrat una organització exemplar lluny de la sensació d’improvisació i repetició amb que vàrem marxar d’Alacant fa un any.
Però també el programa, que per la novetat de la proposta podia semblar no gaire engrescador, ha estat un encert i com poques vegades s’ha percebut el batec de la cooperativa en temes concrets. Fet que, sense cap dubte, permetrà al Consell Rector i l’equip tècnic gestionar amb la sensibilitat adequada els temes exposats.
Vam començar amb un balanç de la feina feta, del qual és destacable: els resultats de disposar d’una persona de l’equip tècnic dedicada al suport dels col·lectius locals; com s’havia tancat tot el procés per concretar la renovació de la marca de Som Energia, així com les dificultats de fer-ho i la seva urgència; la possibilitat de fer evolucionar l’”Infoenergia” i estendre’l a altres àmbits; pros i contra d’oferir o assolir altres serveis en caràcter de representació o com a gestors d’excedents, etc. Tot plegat realitzat amb flaixos d’informació curta i temporalment ben controlada, que no van impedir el debat i les aportacions corresponents.
Un tema molt llaminer i segur que serà motiu de conversa en posteriors trobades va ser la reflexió sobre l’estratègia de Generació de la Cooperativa, quines fonts energètiques impulsem i amb quines condicions? L’objectiu és continuar produint per baixar la diferència entre els kW produïts i els que consumin, però amb quins criteris bàsics de sostenibilitat i d’impacte social volem fer-ho? Els grups de treball van posar en evidència la dificultat per a definir els criteris per una instal·lació ecològicament sostenible i respectuosa amb el seu entorn social, ja sigui fotovoltaica, hidràulica, eòlica o de biomassa i els límits que imposa la recerca d’una mínima rendibilitat.
Una altra sessió programada cercava opinió sobre el marge de comercialització. L’actual del 4% resulta un bon preu pel consum domèstic i petites activitats econòmiques però quan volem oferir la comercialització a mitjanes i grans empreses no som competitius. Si facturar garanteix la vida de la Cooperativa, ens cal definir tarifes segons els consums? Hem de facilitar l’accés als grans consumidors? És evident que una postura tècnica convencional seria obrir-nos a tothom, com més facturem millor, tanmateix això xoca de ple amb els raonaments polítics que fins ara han diferenciat Som Energia d’altres comercialitzadores. Han sorgit preguntes com: quin model econòmic defensem? Prioritzem empreses d’economia social i/o petites i mitjanes activitats econòmiques? Estem per ajudar a les macro indústries, sovint deslocalitzades, o per la producció de proximitat? Ens serà suficient l’autocomplaença que hem portat a grans empreses cap el camí del canvi climàtic per la via de ser consumidors d’energia verda? Com es pot observar s’ha obert un debat que pot arribar fins al moll de l’os.
La jornada del dissabte la vam tancar parlant primer del programari “Participa” i després sobre les possibilitats d’incidir en la pobresa energètica. Sobre el primer, un cop exposades les possibilitats i la utilització feta fins ara, van haver-hi aportacions per a millorar-ne el seu us arran de ser un programari obert i susceptible de poder-lo modificar a la nostra conveniència.
Parlar de pobresa energètica és un tema d’una dimensió que s’escapa de les possibilitats pràctiques i legals de la Cooperativa, però sens dubte està en l’ànim de tothom aconseguir incidir en aquesta problemàtica social dins de les nostres possibilitats. Se’ns van explicar els projectes realitzats i subvencionats pel fons per la pobresa energètica de Som Energia. Alguns de difícil acceptació, com subvencionar la formació de funcionaris municipals en recursos d’estalvi energètic per orientar-los en les seves actuacions des de serveis socials. S’entén que no és la nostra finalitat substituir les administracions públiques, ans el contrari, hem d’actuar arreu com a grup de pressió perquè aquestes prioritzin una part dels seus recursos cap a la pobresa energètica i al canvi de model.
El diumenge, a primera hora, vam encarar una de les propostes innovadores en el programa de la trobada: debatre i opinar sobre les deu mocions escollides des del “Participa” per a ser votades a l’assemblea. Tot un encert. Poder lliurar la teva opinió cara a cara, sense la fredor i la distància d’un escrit dirigit al núvol és d’agrair. L’experiència, però, permet apuntar dues possibles millores: procurar que les ponents fossin presents per captar millor el perquè d’algunes mocions, i no forçar que la síntesi del grup de debat sigui exposada per una persona improvisada, la qual no s’espera fer aquest paper i en conseqüència recull amb dificultat les conclusions. Delegar a una persona de l’equip tècnic seria una possibilitat.
Seguidament es va oferir un ventall de possibilitats perquè els grups locals confeccionessin propostes per emplaçar electoralment a les candidatures locals dels partits polítics a les properes eleccions municipals (fotografia adjunta): un representant de la Xarxa per a la Sobirania Energètica va oferir un exhaustiu recull d’actuacions pensades per incidir en cada una de les facetes de la transició energètica i frenar el canvi climàtic; el regidor de l’Ajuntament d’Avià, amb una mostra de realitzacions fetes, va fer veure les possibilitats que ofereix un municipi petit per passar a ser un municipi amb un alt nivell de descarbonització, i alhora ens instigà perquè entréssim a les llistes polítiques locals com una oportunitat per accelerar el canvi de model energètic; i un representant del grup local de Sabadell va explicar les actuacions fetes i els canvis aconseguits en la normativa municipal per tal de minimitzar al màxim els costos per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, fets que han convertit aquest municipi entre els cinc primers, superiors a 200 mil habitants, respecte el percentatge que bonifiquen sobre l’IBI i el tercer que bonifica el 95% l’impost d’instal·lacions, darrera de Barcelona i Hospitalet de Llobregat.
En resum, tal com deia a l’inici, ha estat una trobada en majúscules. Si a l’ambient de camaraderia de sempre, s’hi afegeix una organització curosa i uns continguts pel damunt d’allò que es podia pressuposar, qui es veu forçat a desplaçar-se centenars de quilòmetres i dedicar-hi un grapat d’hores de viatge, com han fet aquesta vegada els companys residents a altres indrets de l’Estat (de Canàries, d’Andalusia, de les Illes, de Madrid, de Navarra, etc.) segur que retornen carregats de satisfacció perquè veuen que paga la pena.
SRG