El Blog de Som Energia Comunicación de la Cooperativa de Energia Verde
El passat dijous 27 de març, les entitats Rodal Proximitat, El grup local Som Energia Sabadell i El Teixit de la Terra, van organitzar una projecció-debat sobre el documental «Vidas irrenovables. Naturaleza o miseria». El documental dirigit per Francisco J. Vaquero Robustillo, qüestiona l’actual model de transició energètica basat en macroparcs eòlics i fotovoltaics. L’acte va tenir lloc a l’auditori del Casal Pere Quart de Sabadell.
Després de la projecció, es va obrir un debat moderat per Pere Tres (cooperativa El Rodal), amb la participació d’Eloi Pareja (Som Energia Sabadell i Teixit de la Terra) i Pilar Clapers (Fanal de Moià i El Moianès pel Decreixement).
1. Les contradiccions de la transició energètica actual
El documental posa en relleu les conseqüències socioambientals dels grans projectes de generació amb renovables:
- Pèrdua de sòl agrícola i alteració de paisatges.
- Conflictes amb comunitats locals per manca de participació real.
- Model centralitzat que reprodueix lògiques extractives, en lloc de promoure sobirania energètica.
2. Exemples en discussió: del consens al conflicte
- El cas positiu: el parc fotovoltaic de la Serra d’Anglesola, presentat també en projecció de vídeo per Francesc Maurí dintre del programa de TV3 «El Temps». Aquest projecte s’ha plantejat integrat en la planificació urbanística, sense ocupar terres amb valor agrícola i amb consens territorial. S’hi va destacar la importància de:
- Participació comunitària en la planificació.
- Ubicació coherent, evitant espais d’alt valor ecològic o agrari.
- Prioritzar la inversió participativa amb les persones del territori.
- Els conflictes al Moianès: fotovoltaica i biogàs
Pilar Clapers va exposar els problemes dels projectes de macroparcs fotovoltaics i una planta de biogàs a la zona, que amenacen:- Terres de conreu i ecosistemes locals.
- Manquen de suport social i s’imposen des de criteris empresarials, no comunitàris.
Alternatives: cap a una transició justa i descentralitzada
El debat va subratllar la necessitat d’un canvi de model que prioritzi la sobirania energètica i la justícia social. Entre les alternatives, es van destacar:
- Les Comunitats energètiques: Estructures col·lectives i democràtiques que permeten als ciutadans produir, gestionar i compartir energia renovable. Un exemple en marxa és la Comunitat Energètica de Sabadell, impulsada per Som Energia i actors locals de la ciutat, que:
- Fomenta l’autoconsum compartit i redueix la dependència de grans corporacions.
- Prioritza instal·lacions en entorns urbans (com teulades municipals o industrials), sense ocupar sòl rural.
- Vincula transició energètica i transformació social, amb criteris d’accessibilitat per a llars vulnerables.
- Energia cooperativa (com Som Energia), amb models de propietat col·lectiva.
- Decreixement energètic: Reduir la demanda abans de multiplicar l’oferta.
Així, la Comunitat Energètica de Sabadell exemplifica com la transició ha de ser ecològica, propera i en mans de les persones.
Conclusió: Repensar la transició des del territori
No es tracta només de canviar fonts d’energia, sinó de transformar el sistema energètic en un model més democràtic, respectuós amb el territori i realment sostenible. La clau està en evitar els errors del passats del model centralitzat i construir alternatives de models de generació distribuïts des de la participació i la justícia socioambiental.
