Recordem-ho: 2012 Calafell (Catalunya), 2013 Tiana (Catalunya), 2014 Alboraia (València), 2015 Sant Esteve de Palautordera (Catalunya), 2016 Beire (Navarra), han estat progressivament les seus de les escoles de setembre organitzades per Som Energia.
A mesura que el projecte s’ha anat consolidant en nombre de persones associades (de les 8.000 al 2012 a les 27.000 actuals) també s’ha fet més evident la necessitat de transformar l’organització, reforçar-la i tornar a definir objectius. En definitiva, definir un nou Pla Estratègic.
Com fer-ho ha estat el paraigües del programa desenvolupat durant tres dies en un minúscul poblet de Navarra, guiats per l’esplèndida organització del grup d’Energia Gara Nafarroa. L’embolcall, un antic convent de Beire, un gran edifici de pedra, el disseny del qual t’empetiteix, situat en una plana on l’esguard traspua soledat i silenci fins a l’horitzó.
Hem conegut experiències de cooperatives europees de França, Anglaterra i Suècia, amb models i dificultats similars al nostre i les solucions adoptades. S’ha reflexionat sobre el potencial del model cooperatiu i l’impacte social que ha significat el naixement de Som Energia, més enllà d’oferir una alternativa a l’oligopoli: formar col·lectius que avui són impulsors d’un canvi energètic en els ajuntaments actuals; generar innovació dins del cooperativisme, ser un model d’arrencada per altres sectors de serveis (telefonia, automoció, …)
Amb una macroreunió de tota l’assistència, organitzada en 16 grups de treball, hem fet el primer pas per arrancar la reflexió estratègica que ara prosseguirà un grup de 30 persones representatives dels diferents sectors de la cooperativa. La reflexió ha d’ordenar, entre altres, les principals dicotomies que avui frenen o fan dubtar sobre el camí a seguir: decidir entre ser una organització que només es preocupa d’oferir i produir energia verda o també considera la seva capacitat d’incidència dins de l’economia social i actua en conseqüència; els grups locals i/o territorials són només col·lectius autònoms de suport o són integrats formalment dins de l’estructura amb recursos pressupostaris assignats?
Tot plegat dins del marc d’un model energètic determinat. Ha arribat l’hora de deixar la generalització “per un canvi del model energètic” i passar a la concreció de “per un model que”. En aquest sentit les dificultats les han il·lustrat magníficament els ponents de “Fundació Sustrai” i “Px1NME” els quals ens han recordat com el model energètic està íntimament lligat al model social i pocs canvis es poden fer si alhora no hi ha canvis en els hàbits de la societat.
L’entrada de noves forces progressistes a molts ajuntaments ha possibilitat iniciar un canvi de política energètica local a favor de les energies verdes. Des de l’Escola hem conegut aspiracions i realitats, possibilitats i dificultats, de les noves polítiques en el cas dels ajuntaments de Barcelona i Pamplona. Més enllà dels dos ponents, la presència entre l’auditori d’un nombrós contingent de socis actius en grups municipals ha desfermat un intens debat sobre les prioritats, si els ens locals estan replicant el que ja es fa des de la ciutadania i caldria anar més enllà o si es vol abraçar molt i pocs serien els resultats abans de les pròximes eleccions municipals.
S’ha tancat el programa de l’Escola amb la presentació d’una novetat rellevant, la posta en marxa de dues cooperatives de mobilitat amb cotxes elèctrics: “Som mobilitat” amb seu a Mataró i “Ecotxe” amb seu a Mallorca. Presentació que com es pot suposar no va ser absenta de debat si considerem la defensa que fem del transport col·lectiu i cap a on avança el mercat de l’automòbil arran de les estratègies en curs per canviar-ne l’actual forma d’utilització.
De tot plegat, com podeu suposar, arran de l’intens programa i de l’intercanvi d’experiències amb els grups actius d’arreu de l’Estat, n’hem sortit amb la motxilla més plena d’idees que mans per fer-les realitat. Una vegada més ens caldrà prioritzar.
2017 Escola de setembre a…
SRG
Mentre llegia, semblava que encara hi era.
El final fantàstic!!
«Tenim més idees que mans per fer-les realitat»