El Blog de Som Energia Comunicación de la Cooperativa de Energia Verde
[También en: castellano]
Dijous passat el Congrés espanyol va aprovar la Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica, la primera de la seva història, després de dos anys des que es va començar a treballar el projecte. La llei no és prou ambiciosa per a assolir els objectius de l’Acord de París, que es va signar ja fa cinc anys, i es queda a les portes d’afrontar de manera real l’emergència climàtica.
Des de Som Energia creiem que cal una llei a l’altura del repte enorme que suposa combatre el canvi climàtic i és per això que hem signat, juntament amb un centenar d’organitzacions ecologistes i socials, el comunicat Una llei del clima insuficient, una oportunitat perduda, impulsat per la Xarxa per la Justícia Climàtica i Rebelión por el Clima.
«La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard«, recalca el comunicat, que critica «la falta de concreció d’algunes de les propostes» o «la manca d’una aposta clara per autèntics mecanismes de participació ciutadana» de la llei.
De fet, l’any 2019 la comunitat internacional i científica van advertir de la necessitat de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle en més d’un 7,6% anual; segons aquestes previsions, el 2030 Espanya hauria d’haver-les reduït en un 55% respecte del 1990 i, en canvi, la llei es limita a fixar una reducció del 23%. Aquest és un aspecte clau que fa que la llei ja neixi obsoleta.
Des de la cooperativa creiem fermament que la transició energètica ha de passar per un canvi de model energètic, econòmic i social, que passi per reduir el nostre ús de materials i energia, i, com diu el comunicat, «acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.»
La llei, així doncs, tot i que necessària, és insuficient i poc ambiciosa, en un moment clau per a apostar clarament per la lluita contra l’emergència climàtica. Per això, continuarem treballant pel canvi necessari, «un canvi que posi al centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere.»