Una transició de potes curtes

[También en: castellano]

Actualment estem vivint en una situació de policrisi civilitzatòria. Així ho defineix Maristella Svampa, que concep la crisi climàtica, la de les cures, l’energètica, l’increment de les desigualtats, l’erosió dels valors democràtics i l’auge de l’extrema dreta com a crisis que s’entrellacen i es potencien entre elles.

Segons Margalida Ramis, activista ecologista de les Illes Balears, el concepte “transició” està en disputa: “Es vol imposar una transició que manté les lògiques que ens han portat fins aquí”, afirma, i afegeix que cal veure qui, per què i amb qui imposa aquesta “transició”, que no reconeix el concepte de “límits”.

Ramis va moderar la xerrada inaugural de l’[esc]hola, que va tenir lloc a Terrassa a mitjans de novembre i en la qual van participar la investigadora, sociòloga, activista i ambientalista argentina Maristella Svampa, i l’antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista Yayo Herrero.

Svampa, que aporta una visió des del sud global, denuncia que actualment hi ha “una transició energètica que és corporativa, neocolonial i insostenible”. Corporativa perquè la manera de veure i activar la transició energètica és, per a molts actors, com un nínxol més per fer negocis i reposicionar-se geopolíticament. Neocolonial perquè “el sud global s’ha d’acontentar amb ser zona de sacrifici a canvi d’alguna rendibilitat extraordinària”, ja que el nord global continua requerint materials com el liti, el cobalt, el coltan, el níquel, la plata… per fer aquesta transició energètica (per exemple, per fer les bateries dels cotxes elèctrics). Finalment, la veu insostenible perquè no implica un qüestionament ni un canvi del model de consum ni de distribució de béns, mercaderies i deixalles actuals. És una transició que el planeta no pot sostenir, ja que no pot sostenir el model de creixement actual del nord global.

Per això, per a Maristella Svampa, que forma part del Pacte Ecosocial i Intercultural del Sud, l’actual és “una transició de potes curtes”, amb importants limitacions a mitjà termini, i cal urgentment una transició ecosocial justa i popular, que porti propostes ecosocials que s’activin ara, al present.

Yayo Herrero defineix aquesta policrisi com un moment de “guerra contra la vida”. D’una banda, contra la vida física (canvi climàtic, extractivisme, cicle de l’aigua…) i, de l’altra, contra les condicions de vida de les persones. Herrero destaca que, a més de les relacions nord-sud, també hi ha una guerra contra les condicions de vida aquí, on hi ha persones que, tot i tenir feina, tenen dificultats per tenir un habitatge, alimentar-se de forma saludable, arribar a final de mes… i viuen en un context de condicions socials adverses que fins i tot els fa difícil plantejar-se formar famílies.

Afegeix que també és una guerra “contra els vincles i les relacions amb la trama de la vida i també contra els vincles i les relacions entre persones”. Per a Yayo Herrero s’ha generat una mena d’“intel·ligència cega” que és incapaç de veure que “quan parlem de desenvolupament estem parlant de destrucció vital, asimètrica i injusta”.

Recuperant una cita de Bruno Latour, que assenyala que “el món s’ha convertit en un lloc estrany”, Yayo Herrero la va exemplificar amb els efectes que la Dana ha causat recentment a València, on la gent es pregunta com ha arribat i per què ha succeït. Amb aquest i altres desastres naturals, les persones del territori se’l miren i no ho reconeixen, i sovint els envaeix una sensació d’estranyesa per alguna cosa que coneixien d’una altra manera.

“Del cicle virtuós que permetia cultivar per obtenir aliments que es transformaven en energia per al cos, per poder desplaçar-nos, comunicar-nos, estimar, celebrar i treballar per tornar a cultivar aliments”, hem passat, segons explica Yayo Herrero, a la lògica capitalista, que “es basa a ocupar, extreure, explotar, sotmetre, acumular i matar i, quan ja no queda res, tornar a començar en un altre lloc”. Per això en diu el cicle de la mort. Ho veiem en el capitalisme mundialitzat, desigual i sense frens, que per on passa arrasa en forma de mina, resort turístic, o mega instal·lació energètica, i que utilitza l’energia com a poder.

Herrero alerta que la ultradreta ja planteja obertament que hi ha vides que sobren. En aquest context, s’instal·la una dinàmica de guerra, amb sectors que pateixen maneres de viure violentes (els qui viuen a les perifèries de les ciutats, persones migrants que treballen com a jornaleres del camp, persones gitanes que han estat històricament apartades…).

Per a Yayo Herrero, aleshores, posar la vida com a prioritat és crucial per tirar endavant. Les dues pensadores coincideixen que cal que hi hagi una transició ecosocial justa i popular, que uneixi les agendes ecològica i social, i que aporti propostes ecosocials que s’activin ara, en el present.

En el context de l'[esc]hola, la xerrada inaugural –on es va parlar també de com ha de ser la transició ecosocial– va servir com a contingut inicial per als tallers i sessions posteriors. L‘[esc]hola l’hem creat les cooperatives Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat com a espai d’aprenentatge, diàleg i creació conjunta pel qual han passat prop de 300 persones per reflexionar sobre el paper del consum en la transició ecosocial. Ens hem centrat en tres eixos essencials: la cura, la diversitat i la conquesta de nous drets associats a les comunitats de consum.

Pots recuperar els continguts de l’[esc]hola:

Consulta tots els continguts!