Per què recuperar el Sol? Madrid València La Rioja Navarra Participa Ajuda Moneda Social Plantes recuperades
Produir energia renovable hauria de ser una cosa tan senzilla com contractar la llum amb Som Energia, però la legislació actual no ho posa fàcil i és per això que poden sorgir diversos dubtes legals i tècniques sobre el projecte.
Aquí anirem penjant les preguntes més freqüents. Si no trobes resposta als teus dubtes o necessites una resposta més detallada pots contactar-nos, depenent en què planta estiges interessat, a:
Catalunya
Escrivint a lleida@somenergia.coop o barcelona@somenergia.coop
Madrid
Escrivint a madrid@somenergia.coop o bé visitar-nos al Punt d’Informació de Som Energia Madrid tots els dimarts de 18:30 a 20:30 al Local de de Setem (Carrer Gaztambide 50, Madrid), Metros: Illes Filipines (L .7), Moncloa (L. 3 i 6), Argüelles (L. 3, 4 i 6).
València
Escrivint a valenciarecuperaelsol@somenergia.coop
La Rioja
Escrivint a larioja@somenergia.coop
Navarra
Escrivint a energiagara@somenergia.coop
Preguntes freqüents
Preguntes freqüents sobre la rendibilitat
1. D’on ve la rendibilitat?
La instal·lació fotovoltaica obté uns ingressos estables que són la suma de la venda d’energia en el mercat de l’electricitat més l’anomenada retribució específica. La retribució específica es fixa mitjançant un Reial Decret i garanteix a les instal·lacions renovables uns ingressos que permeten recuperar la inversió i obtenir una rendibilitat 300 punts superior a la del bo a 10 anys.
Trimestralment es van rebent els ingressos per la venda d’energia, les retribucions a la inversió i l’operació a què té dret les plantes. Des del moment de la inversió i fins a l’any 30 des de la posada en marxa de la planta els ingressos que s’obtenen permeten obtenir una rendibilitat anual del voltant del 5,5% (explicada com taxa interna de Retorn dels fluxos de caixa).
2. Però no s’havien acabat les primes a les energies renovables?
En els últims 3 anys s’han produït diversos canvis legislatius entre els quals destaquen:
Des de gener de 2012 es va suspendre el procediment pel qual podies demanar permís per construir una nova instal·lació renovable amb dret a prima. Només aquelles plantes fotovoltaiques que hi hagen entrat quota abans de gener de 2012 podien ja construir-se i beneficiar-se de les primeres. Aquest és el cas de les plantes que oferim.
D’altra banda, al juny de 2014 es va substituir el sistema de primes (garantir un preu fix per l’energia produïda) per un sistema de retribució específica, que de forma simple consisteix en què es garanteix a totes les instal·lacions renovables existents uns ingressos econòmics que els permeta obtenir una rendibilitat de l’ordre del 7,5% abans d’impostos. Per tant, el que abans eren les primeres, ara han estat substituïdes per uns ingressos fixos i variables anomenats retribució específica.
3. I si d’aquí a uns anys necessite recuperar la meua inversió?
Cal tenir en compte que com els ingressos econòmics són trimestrals en el cas de comuners i anuals en el cas de compte-partícip, la inversió s’està recuperant des del primer any, no està immobilitzada.
Encara que és una inversió a llarg termini, en el cas en què les circumstàncies ho requerissin, hi ha la possibilitat de vendre o traspassar la nostra participació recuperant el capital restant. En els contractes de Ecooo es recull aquesta garantia entre el cinquè i el desè any.
4. Per què el primer anys es reben ingressos per la devolució de l’IVA?
Perquè com la comunitat de béns que compra la planta és una societat, pot sol·licitar a Hisenda la devolució de l’IVA. La comunitat de béns rebrà aquesta devolució de l’IVA al llarg de l’any, de manera que al llarg del primer any es procedirà a repartir aquest ingrés entre els comuners i els partícips.
5. Quan es recupera el 100% del capital invertit?
El capital invertit es va recuperant des del primer any amb la devolució de l’IVA i amb els ingressos trimestrals (per a inversions superiors a 1000 €) i els ingressos anuals (per a inversions menors a 100 €) per la venda de l’energia. Així en l’any 1 ja es recupera el 23% del que es invertit, en l’any 5 s’haurà recuperat el 46% i entre l’any 12 i 14 s’haurà recuperat el 100%.
Preguntes freqüents sobre la forma jurídica de la participació
1. Què és una comunitat de béns?
Una comunitat de béns (CB) és una forma jurídica senzilla a través de la qual un conjunt de persones comparteixen la propietat d’un bé o dret. La comunitat de béns no té personalitat jurídica, així que són els comuners els propietaris del bé, cadascú/una al percentatge de la seua participació.
Totes les plantes fotovoltaiques que ens ofereix Ecooo es posen a nom d’una comunitat de béns, i això per diversos motius:
-
-
- Diferenciar completament cada instal·lació de l’activitat econòmica de Ecooo. Gràcies a això, la instal·lació porta la seua comptabilitat completament separada, el que facilita el control per part de totes les persones que decideixen participar a la planta.
- Facilitar la titularitat d’aquells que vulguin convertir-se en copropietaris de la instal·lació. En aquest cas, només cal convertir-se en comuners.
-
2. Què és un contracte de comptes en participació?
Mitjançant un contracte de comptes en participació un particular inverteix els seus diners en el negoci concret d’un empresari. A diferència del que succeeix en una comunitat de béns, en aquest tipus de contracte és l’empresari o partícip-gestor el propietari i el responsable de gestionar el negoci. Els particulars que inverteixen s’anomenen compte-partícips i només aporten capital perquè el gestione el partícip-gestor i esperant rebre els beneficis del negoci.
Ecooo ostenta el 99 per cent de la titularitat de les comunitats de béns que són propietàries de cada planta fotovoltaica. La persona interessada en invertir en alguna d’aquestes plantes, pot per tant optar per convertir-se en comuner quedant-se amb la part que vulga d’aquest 99 per cent de la titularitat, o bé per convertir-se en compte-particip, signant un contracte de comptes en participació amb Ecooo , en la seua qualitat de propietari principal de la planta. de comptes en participació amb Ecooo, en la seua qualitat de propietari principal de la planta.
3. Quines són les diferències entre participar directament en la comunitat de béns o fer-ho com a compte-partícip?
Suport legal:
Totes dues són fórmules jurídiques amb llarga tradició en el nostre ordenament. Els contractes de comptes en participació es regulen en el Títol II del Codi de Comerç mentre que el funcionament de les comunitats de béns ve recollit en el Codi Civil, en el seu títol III.
Formalització: Tant els contractes de comptes en participació com els contractes de participació en una comunitat de béns són contractes privats. No obstant això, en el cas de la comunitat de béns és necessari elevar a públic el contracte, perquè la resta de comuners, en la seua condició de copropietaris, atorguin poders a Ecooo per a la gestió ordinària de l’activitat.
Responsabilitat: En el cas de formar part d’una comunitat de béns, cada comuner comparteix la responsabilitat derivada de la propietat de la planta. En el cas del compte en participació és Ecooo el que assumeix la responsabilitat, en la seua condició de propietari de la instal·lació.
Traspàs o venda de participacions (implicacions fiscals): En el cas del contracte de comptes en participació no es produeix una venda pròpiament dita. Quan una persona desitja transmetre la seua participació, Ecooo procedeix a liquidar el contracte amb el compte-partícip sortint i a signar a continuació un nou contracte amb el partícip entrant. El compte-partícip sortint ha de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials, en la modalitat d’Operacions Societàries, que, en l’actualitat, té un tipus impositiu de l’1 per cent.
En el cas del contracte de comunitat de béns sí que es dóna una operació de compravenda. Com el bé que es transmet en un bé immoble (una instal·lació fotovoltaica), cal liquidar l’Impost de Transmissions Patrimonials a un tipus impositiu que va des del 6 al 8 per cent, depenent de la comunitat autònoma on es trobe la instal·lació.
Fiscalitat:
Els diners que reben els partícips (tant baix la modalitat de comuners, com de compte-partícips) suposa pagar dos tipus d’impost: 1) l’Impost de Transmissions Patrimonials (Operacions Societàries -ITPOS) per la part de diners que suposa recuperació dels diners invertits, i 2) l’impost sobre la renda (o Impost sobre Societats en el cas que es tracte de persones jurídiques -IRPF-IS).
Pel que fa al ITPOS en tots dos casos cal anar pagant l’1 per cent del que s’ha rebut any a any fins a completar l’import invertit.
El tractament és diferent en el cas de l’IRPF-IS. En el contracte de comptes en participació, els diners rebuts es considera rendiments de capital mobiliari (com els interessos d’un compte corrent) i tributen a un tipus fix del 20% (o tipus un poc superiors, fins al 24%, si el compte-partícip percep una quantitat molt elevada d’aquest tipus de rendes).
El comuner, per la seua banda, declara aquestes rendes en la base imposable general, juntament amb les rendes del treball, de lloguers o d’activitats econòmiques; això vol dir que tributa al tipus marginal de la tarifa de l’impost (que va del 20 al 47% en l’actualitat) El percentatge concret depèn de la quantia de la resta de rendes.
En qualsevol cas, tant si es tracta de comuner, com de compte-partícip, no caldrà pagar impost sobre la renda fins a l’any en què se supere l’import de la inversió inicial. Durant aquests primers anys, l’única diferència entre els dos serà que el comuner estarà obligat a presentar declaració, mentre que el compte-partícip no.
4. Què em recomaneu, participar com comuner o compte-partícip?
La majoria de les persones participen com compte-partícip perquè és un poc més rendible que ser comuner i perquè és més fàcil ja que només cal signar el contracte, mentre que el comuner haurà d’acudir també a la notària.
5. En cas de defunció què passa amb la participació?
En Ecooo malauradament hem viscut la mort d’alguns partícips. En aquests casos, procedim al canvi de titularitat de la participació en favor dels seus familiars.
Preguntes freqüents sobre el procés de participació
1. Com faig per participar?
Només cal inscriure en el formulari de participació. T’enviarem la informació de la planta fotovoltaica, et cridarem per telèfon per confirmar la teua participació i et farem arribar un contracte per correu. Ens tornes el contracte signat en el sobre que et vam enviar, fas el pagament i t’hauràs convertit en productor solar.
2. Puc posar la participació a nom dels meus fills?
Sí, el que fem és incloure tant les dades del menor d’edat com les dades del seu pare o mare actuant en el seu nom i representació legal.
3. Puc participar si no sóc soci o sòcia de Som Energia?
Pràcticament la totalitat de les persones que hi participen són socis o sòcies de Som Energia. Però la planta està oberta també a la participació de familiars, amics i amigues de la cooperativa. No cal ser soci però si no ho ets, és també bon moment per unir-te a la cooperativa.
Preguntes freqüents sobre la planta fotovoltaica
1. Què passa amb el lloguer de la coberta si el propietari actual de la nau la ven a una altra persona o perd la nau per algun deute?
En el contracte de lloguer ha diverses clàusules per garantir que el contracte de lloguer es traspassaria al nou propietari siga el que siga. A més per al nou propietari, com per al propietari actual, el contracte de lloguer és un valor afegit per a la nau ja que obté uns ingressos anuals per una teulada que en circumstàncies normals no tindria cap ús.
2. Què passa si la planta fotovoltaica pateix danys per robatoris, caiguda de llamps, inundacions, etc …)?
La planta té una assegurança a tot risc que contempla tots els danys que puga patir la instal·lació.