[También en: castellano]
“En un món estrany, és crucial posar la vida com a prioritat”
Maristella Svampa, investigadora, sociòloga, activista i ambientalista argentina, entén la transició ecosocial de manera àmplia. En la seva opinió, no hi ha una transició, sinó que es tracta de transicions, en plural, ja que afecten diferents àmbits. Així doncs, es tracta de transició energètica, però també productiva i urbana, i considera fonamental articular l’eix aigua – energia – aliments.
Svampa va participar a la xerrada “Com ha de ser una transició perquè sigui justa i no ens consumeixi?”, que va tenir lloc a Terrassa a mitjans de novembre, en el marc de l’[esc]hola, organitzada per Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat.
Pel que fa a la transició energètica, per a Svampa no es tracta simplement de substituir fonts (el carbó i el petroli pel sol i el vent), sinó que hi ha d’haver un canvi en el sistema energètic (tal com promovem des de Som Energia) i en el sistema de relacions socials, i advoca per un “pacte amb la natura”.
Per a la pensadora argentina, membre del Pacte Ecosocial i Intercultural del Sud, dins de la transició ecosocial ha de ser reconegut el deute ecològic que el nord global té respecte del sud global. A la xerrada inaugural de l'[esc]hola, Svampa va explicar que està molt lligada al deute extern, ja que, per poder fer front a aquest, des del sud es promou l’expansió de més extractivisme que proporcioni divises per saldar-lo. “És un cercle pervers del qual és molt difícil sortir”, afegeix. En aquest sentit, interpel·la els països del nord, ja que, diu, són necessaris per articular aliances amb el sud i així poder reclamar el deute ecològic amb més forces i proposar alternatives de transformació del model energètic, el model productiu i el sistema integral de cures, entre d’altres.
D’altra banda, proposa crear un tribunal internacional de deute ecològic que permeti conciliar aquest tipus de deutes.
Svampa entén que la transició ecosocial justa i popular ha d’articular la justícia social amb la justícia ambiental, la justícia de gènere i la justícia racial. I ha d’incorporar el desescalament o decreixement, ja que “no es pot pensar en grans processos de redistribució si les economies centrals no consumeixen menys primeres matèries i menys energia”.
“En un món estrany, és crucial posar la vida com a prioritat”. És el que pensa Yayo Herrero, antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista. Per això, continua, la transició ecosocial justa ha de tenir com a objectiu “garantir les condicions de vida dignes a totes les persones, en un context d’inevitable contracció material global i d’incertesa climàtica”. És un procés que uneix les agendes socials i ecològiques i està convençuda que ha de ser planificat, desitjat i compartit.
A l'[esc]hola Herrero va subratllar que el cooperativisme és un espai essencial per poder treballar aquestes qüestions. I ho és “perquè neix de la consciència de la fragilitat i vulnerabilitat individual i de la consciència de la potència col·lectiva”. El cooperativisme, va afegir, fa possible construir en comú projectes alternatius que permetin, precisament, garantir el dret a la fragilitat individual. Yayo Herrero va acabar la seva intervenció dient que “la passió política, l’amor per la vida i la gent és també energia”.
A banda de parlar de com ha de ser la transició ecosocial justa i popular, a la xerrada inaugural de l'[esc]hola es va començar fent una radiografia del panorama actual i es va acabar donant un parell de claus que poden ajudar a activar la transició que busquem. El conjunt va servir per dur a terme els tallers i les sessions posteriors.
L'[esc]hola l’hem creat les cooperatives Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat com a espai d’aprenentatge, diàleg i creació conjunta pel qual han passat prop de 300 persones per reflexionar sobre el paper del consum en la transició ecosocial. Ens hem centrat en tres eixos essencials: la cura, la diversitat i la conquesta de nous drets associats a les comunitats de consum.
Pots recuperar els continguts de l’[esc]hola al web: