“L’esperança no és un estar, és un fer”

[También en: castellano]

Es pot intervenir col·lectivament i transformar la realitat en sentit positiu?

S’ha instal·lat la creença que podem tornar a la normalitat. Però, segons apunta Maristella Svampa, investigadora, sociòloga, activista i ambientalista argentina, “la normalitat ja no existeix. La normalitat és el planeta malmès en el qual habitem, i que està a prop del col·lapse total”. Yayo Herrero, antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista, rebat la idea de “reversibilitat” que està present en molts sectors de la societat, ja que “els sistemes vius es mouen de manera irreversible”. En aquest sentit, apunta que és impossible tornar al passat, a un passat on el petroli no s’hagi extret i on no hi hagi canvi climàtic. Tampoc no podem tornar a un passat idealitzat que mai va existir, una idea que les dretes maquillen, utilitzen i de la qual s’aprofiten.

Yayo Herrero –que, igual que Maristella Svampa, va ser ponent de la xerrada inaugural de l’[esc]hola– apunta a un altre bloqueig: “Un problema estructural greu a l’hora de proposar la transició ecosocial és que actualment planeja una sensació que el futur serà distòpic”. Per a la pensadora, “hem d’eliminar la idea que el futur serà pitjor, perquè el futur no està escrit”. Alerta que “si no fem res, si el marc econòmic o el marc polític hegemònics actuals no són contestats ni frenats, hi ha moltes probabilitats que aquest futur pugui ser molt complicat”, però està convençuda que “el futur dependrà d’allò que construïm”.

Svampa coincideix i afegeix que “és possible transformar la realitat, intervenir col·lectivament i transformar en sentit positiu”. Explica que en algunes zones del sud també s’ha incorporat el “model de vida imperial” i planteja que els consums han de ser diferents. Per a Svampa, en el nord s’ha de consumir menys, perquè en el sud i en sectors populars es pugui consumir més, però “a condició que es consumeixi de manera diferent, ja que no per viure en el sud es té dret a la contaminació”.

Amb el panorama actual hi ha una sensació generalitzada de malestar que és normal i no s’ha d’ignorar. Yayo Herrero lamenta que les esquerres no reconeguin aquesta realitat de malestar, dolor i empipament, fins i tot de pèrdua absoluta que tenen els sectors més precaris. Assenyala que és la dreta qui ho reconeix i ho utilitza per connectar amb aquests sectors. Svampa afegeix que, en lloc d’intentar ocultar-les o ignorar-les, la ràbia i la ira s’han d’utilitzar positivament en termes de canvi social. “Hem de plantejar-nos alternatives radicals. El moment d’urgència, de crisi, ho exigeix així”, apunta.

Per a Herrero “l’esperança no és un lloc on estar, sinó que és un fer”, i es construeix col·lectivament. És una estratègia de cooperació, de construcció des de baix i de reinventar una col·laboració público-comunitària que passi per sobre de la col·laboració público-privada. Herrero està convençuda que sempre és millor fer alguna cosa, per petita que sigui, que no fer res.

A part d’aquestes claus que poden ajudar a activar la transició que busquem, en la xerrada inaugural de l’[esc]hola també es va fer una radiografia del panorama actual i es va reflexionar sobre com ha de ser la transició ecosocial justa i popular. Això va servir per a dur a terme els tallers i sessions posteriors.

L’[esc]hola l’hem creat les cooperatives Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat, com un espai d’aprenentatge, diàleg i creació conjunta pel qual han passat prop de 300 persones per reflexionar sobre el paper del consum en la transició ecosocial. Ens hem centrat en tres eixos essencials: les cures, la diversitat i la conquesta de nous drets associats a les comunitats de consum.

Pots recuperar els continguts de la [esc]hola al web:

Consulta tots els continguts!