Inicio > Tarifas y Sector Eléctrico > Administraciones Públicas > Contractació pública responsable?

Contractació pública responsable?

Els Grups Locals fem de pont entre la cooperativa i les administracions locals i així hem tingut contacte amb regidors de molts ajuntaments de la comarca (Begues, Sant Boi de Llobregat, Abrera, Sant Feliu de Llobregat, etc.). Un dels nostres objectius és poder establir col·laboracions que ens ajudin en la necessària transició energètica.

El paper de les administracions públiques és totalment decisiu davant del repte d’adaptar-nos i mitigar el canvi climàtic. Així es reconeix al Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible Local (PAES) signat per la totalitat del municipis1 del Baix Llobregat a excepció de Torrelles.  No es tracta només de la capacitat d’influir sobre el mercat si no també com exemple que pot suposar a la ciutadania la concreció d’aquestes polítiques.

Feta aquesta introducció ens agradaria posar com a exemple la licitació del subministrament elèctric de l’Ajuntament de Sant Joan Despí que recentment s’ha fet pública (veure l’anunci) i analitzar les seves característiques:

1. Pressupost: 2.873.115,96 €

Amb gairebé 3 milions d’euros de pressupost s’exclou a les petites comercialitzadores. La contractació pública deixa de banda moltes vegades a les PIMEs el veritable motor econòmic d’aquest país. És fàcilment remeiable fent lots i no ho han fet per “la seva dimensió qualitativa i quantitativa relativament petita, la falta de dita divisió no suposa una restricció de la competència, alhora que cas de fer-se, sigui per criteris territorials o per criteris qualitatius (baixa o mitja tensió), el fet de més d’un operador comportaria una major onerositat per la necessitat de destinar més recursos al seguiment i control del contracte.”

Dimensió petita? No suposa cap restricció a la competència? Per a què us feu una idea, Som Energia amb els seus 55.000 contractes va establir que el límit del pressupost de les licitacions que s’adjudiquin al 2016 era de dos milions d’euros.

Major despesa? El fet de dividir en lots no implica necessàriament més d’un operador però encara que així fos, i acceptant també que impliqués una major dedicació tècnica, no es justifica que una administració faci una major despesa si amb això es persegueix el bé comú.

2. Criteri únic: el preu

Quan deixes fora als més petits i valores únicament el preu, qui opta veritablement a aquesta contractació? Nosaltres us ho direm, les mateixes de sempre: les principals responsables amb les seves emissions del canvi climàtic, les que han estat sancionades per les seves males pràctiques, les que acullen en els seus consells d’administració a polítics jubilats, a aquestes i només a aquestes. Cal que diguem els seus noms?

3. Enviament de la facturació: en format paper

Ja sabem que és una qüestió menor, però en un moment en el qual les administracions cada vegada demanen més que es relacionin amb ells a través de la seu electrònica (a vegades com a única via) això és contradictori amb demanar que la comercialitzadora enviï les factures en paper a l’any 2017.

4. Tancament de la facturació: coincidint amb mesos naturals

Les comercialitzadores estem a la mercè d’Endesa, que com a distribuïdora és la responsable de les lectures. No podem assegurar que les factures vagin de l’1 al 31 de cada mes.

5. Consulta web d’històrics

Demanen un servei web del qual l’Oficina Virtual de Som Energia no disposa i que, al nostre entendre, no és necessari per garantir un bon servei.

6. Requisit: energia d’origen 100% renovable

Molt bé! Però malauradament això no és cap obstacle per a les empreses de l’oligopoli, que poden treure la part del pastís de renovables i oferir-la als ajuntaments embrutint el pool que s’ofereix a la resta de clients (com passa amb la compra agregada de l’Associació Catalana de Municipis). Caldria valorar a les comercialitzadores que oferim només energia 100% renovable que per sort ja som unes quantes.

No es tracta de carregar contra l’equip tècnic, ni el govern de Sant Joan Despí, es tracta d’assenyalar les conseqüències de la contractació pública irresponsable i de proposar alternatives. Existeixen exemples d’altres administracions i moltes guies que poden orientar en la introducció de clàusules ambientals i socials que puguin afavorir entitats de l’economia social, premiar l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc. Europa ens diu que és el camí, el sentit comú també, ho agafem?

 

1 L’Ajuntament de Sant Joan Despí va signar el PAES el 13 de març de 2009
2 L’Ajuntament de Sant Joan Despí forma part de la Xarxa d’Innovació Social (XISC) i de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat (de la qual també en formem part) que tenen com objectiu impulsar l’economia social a la comarca

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *